30 octubre, 2012

Crónica de la "Trobada de La Salle" del 13/04/2012




Me apetece a mi también hacer una crónica!!
Sin que sirva de precedente y con infinita humildad ahí va mi particular visión de "la nostra trobada del divendres".

Llego con algo de retraso con mi flamante bici urbanita a la populosa Gran Vía. Aparco frente al Hotel y pienso: "Lo han vuelto a hacer los muchachotes/as de la Salle!! Qué lujo!!"
Mientras entro detrás de unos clientes por la puerta giratoria pienso si me estaré equivocando: "Seguro que cuando vean los del Hotel mi pinta de garrulillo me echan: "A dónde va usted, señor!!" Pero no, una vez dentro veo a Chencho y a Pili que se percatan de mi cara de despistado y me dicen: "Si, si, adelante, no te equivocas".

Grullas!!

El pasado domingo estaba acabando de cortar el césped del jardín justo cuando ya estaba anocheciendo. Apuraba mis tareas de jardinero a contrarreloj  porque casi no veía nada debido al cambio de horario....

De repente escuché el arrullo inconfundible de las grullas en el cielo. Una formación pasaba en esos precisos instantes por encima de la Fosca...Alzé la vista esperanzado y allí estaban!! En formación militar de V unas 30 grullas que se dirigían hacia el sur con ese aleteo constante, sin pausa aunque  reposado, diríase que sin prisa alguna.

Alas enormes, cuello y patas estirados y una silueta desgarbada a la vez que de una elegancia indiscutible.
 Cuando has observado a las grullas en sus cuarteles de invierno de Gallocanta (Diciembre del 96!!) quedas para siempre impregando de esas sensaciones mágicas. Miles de grullas regresando a sus dormideros en la laguna de Gallocanta hacia el ocaso; con unos arrullos ensordecedores que te hipnotizan sin remedio y unos bandos enormes de siluetas negras que inundan los cielos.....

Cuando anoche sobrevolaron a baja altura unas 30 grullas por encima de nuestras cabezas mi mente se fue a aquel lejano invierno compartido con Silvia en Santed (Zaragoza), junto a la laguna de Gallocanta.

Me invadió por un momento el deseo incontrolable de viajar a la lejana Galllocanta.
No lo descarto totalmente.

28 DE OCTUBRE, 18:40 H, GRULLAS SOBREVUELAN EL CIELO DE LA FOSCA (PALAMÓS) DIRIGIÉNDOSE AL SUR HACIA SUS CUARTELES DE INVIERNO.

PUIG D'ARQUES - LES GAVARRES

No és una muntanya que et sedueixi per la seva alçada o la seva fisonomia. Fins i tot sembla que en contra del que pensàvem molts ni tan sols és el puig més alt de les Gavares. Al seu costat s'alça el seu germà, el Puig de la Gavarra, que sembla que és un xic més alt!!
Però quan arribes al seu peu tens la sensació que et trobes ben bé en el mig de les entranyes de Les Gavarres, en el santo santorum ocult i secret de la serralada. Aquesta sensació és veu agrrandida i reforçada perquè quan arribes a aquest punt et trobes en una cruïlla de camins - la Creu d'en Sabater - gegantina. Quatre pistes entren i surten, ufanes i desvergonyides, amb una empenta enorme...Són representats tots els punts cardinals. Pots arribar des de Romanya de la Selva (pista asfaltada); des de Calonge ; des del Coll de la Ganga - via Sant Cebrià dels Alls -o des dels Metges i Cruïlles o Sant Sadurni de l'Heura. Ës la cruïlla de "Quatre Camins". es a dir, tots els camins conflueixen en el Puig D'arques.




Quan jo vaig descobrir aquest paratge no hi era l'espectacular Torre rematada en aquesta cúpula blanca impossible !! Es veu que és un Radar meteorològic modern que té la virtut de fer-se vissible des de tots els punts cardinals. A primer cop d'ull em sembla fora de lloc; no li pertoca ser en un lloc tan especial....Algo "freaky" si que em sembla; no li pega a un paratge on hi ha un fantàstic DOLMEN!! Un lloc sagrat com aquest... Podem fer algo de poesia i imaginar-nos que és una bola de vesc gegantina, un enorme "MUérdago", ja,ja.

Abans només hi havia la Torre de Guaita que ja era prou vissible a certa distància. Que li farem!!

29 octubre, 2012

El Remolar - Filipines


Remolar - Filipines
Cargado originalmente por ELANIO
L'altre dia viag estar al Delta. El mes d'octubre de vegades és molt pobre ornitològicament parlant perquè sovint passa que quan vens a observar ocells la major part dels migrants ja s'han anat (has fet tard!!) i en canvi és massa d'hora per les aus hivernants que estan a punt d'arribar. Hi ha una sèrie de dies del mes d'octubre que et trobes en aquest "in pass".
L'altre dia, el 17 d'octubre per ser més exactes, em va passar precissament això.

Arítjol pels ocellets


aritjol fruits
Cargado originalmente por ELANIO
L'altre dia vam fer un passeig per Cala S'Alguer i vam arribar fins la platja del Castell. En el camí pel bosc anàvem agafant flors per fer rams i el papi també agafava fruits de tardor per poder ajudar als ocellets petits a trobar menjar quan s'acosten al nostre jardí.
Aquestes boletes vermelles són de l'arítjol; en castellà es diu "zarzaparrilla" i es tracta d'una planta enfiladissa que aprofita altres plantes per enfilar-se  amunt buscant la llum.
Es veu que els fruits són comestibles pels animals i amb ells es feien begudes abans (la zarza parrilla!!).
De moment els ocellets que s'han acostat al jardí no s'ho han menjat però el papa diu que hem d'anar provant i intentar ajudar-los perquè a la tardor i a l'hivern els ocells petits ho passan malament.

JARA PÉREZ GÁLVEZ

Codium bursa. "Boinas de mar o almohadillas"


codium bursa
Cargado originalmente por ELANIO
L'altre dia va haver temporal a la platja de la Fosca i vam estar mirant tot el que el mar havia arrosegat fins la platja. De sobte vaig veure  una mena de "pomes verdes esponjoses" que semblaven esponges de mar petites. Eren verdes i si les punxaves s'enfonsaven com si estiguessin mig buides o plenes d'aigua només.
N'hi havia moltes, li vaig preguntar al papa si eren esponges de mar??

15 octubre, 2012

Aiguamolls del Baix Empordà: El Ter Vell i les Basses d'en Coll


 La mayoría de los humedales de nuestro litoral están asociados a parajes decadentes porque se encuentran en lugares machacados por la especulación urbanística (urbanizaciones imposibles en complejos turísticos; zonas logísticas: puertos y aeropuertos ; campos de Golf ).
Los seres humanos los asociaron desde antiguo con zonas insalubres (el  paludismo en su día se cobró muchas vidas) o improductivas . Esta visión antropocéntrica hizo que se desecaran y transformaran la inmensa mayoría de las zonas litorales y se perdieran sus sistemas de dunas, marismas y lagunas salobres.
Se acabaron convirtiendo en el mejor de los casos en campos inundables rentables para los intereses humanos (arrozales y "closes": prados inundables aptos para pasto).
Quizás el Delta de l'Ebre

08 octubre, 2012

Naturaleza muerta




El otro día en el trayecto de casa al cole mi papi encontró en la tierra al pie de un árbol un pájaro muerto.
 Mi padre conoce todos los pájaros del mundo mundial. Enseguida supo que se trataba de una Collalba gris.
Él cree que se trataba de un macho con plumaje de otoño aunque confiesa que los jóvenes de ambos sexos en su primer invierno se pueden confundir fácilmente.
Me dijo que las collalbas son pajarillos insectívoros y que me fijase en su fino pico porque esos detalles nos señalan muchas veces aspectos de la vida de los pájaros, cómo qué comen por ejemplo.

05 octubre, 2012

Adele

 Me ha impresionado mucho el descubrimiento de Adele. Su facilidad natural para cantar y emocionar interpretando sus canciones me ha seducido.
Yo le veo muchas influencias del mejor soul, jazz y blues y supongo que por ello me emocionan tanto sus interpretaciones.
Que chorro de voz!!
 Cuando la veo y la escucho me reafirmo en lo que siempre he pensado del panorama musical actual... Faltan más voces como la de Adele o la de la llorada Amy Winehouse y sobran petardas como Madonna o Lady GaGa.
Grande Adele! Sólo se le conocen 2 álbumes que yo sepa: Adele 19, Adele 21!!

 Adele:

       

Vistas de página en total