25 noviembre, 2014

Macrolepiota procera, Apagallums o "Parasol"

A la tardor és temps de bolets.



Jo no tinc ni idea de bolets, no m'han fet el pes mai i ja se sap que en això de les "aficions" la motivació és fonamental.Suposo que si fos un "cocinitas" i m'agradés el tema culinari m'hauria aficionat.

Jo a banda dels rovellons i pinetells no sé distingir gaires bolets.
Ah també l'Amanita phaloides / muscaria siiiii!!! (reig bord) més que res pel morbo.

L'altre dia estava pels voltants de Vila-Romà fent un volt pel bosc (m'agrada molt "bosquejar" per alguna cosa sóc bióleg i agent rural).... i vaig començar a veure peus d'un dels pocs bolets que qualsevol sap diferenciar: Els apagallums o "parasoles" (Macrolepiota procera).
És un bolet tan típic i diferent als altres que fins i tot jo el puc identificar sense marge d'errada.
Poden arribar a ser enormes i tenen la forma característica de "bolet" que tothom intueix com a "paradigma dels bolets", és a dir, enorme barret en forma de "parasol" (amb làmines blanques per la part inferior), anell característic i peu amb volva. A mesura que es fa gran li surten tota una sèrie d'escates marronoses que irradien des del centre de forma concèntrica (al barret) i que li donen un aspecte "verrugós". També el peu acaba escatat.



Jo quan localitzo amb facilitat bolets sense anar a buscar-los sempre penso el mateix... Si ningú l'ha agafat és que no es menga. Segur que és tóxic o, com a mínim, no és apreciat gastronòmicament.

Doncs sorprenentment els apagallums són comestibles i sembla que no estan malament del tot. És benm curiós que me'ls trobi tan sovint???

 WIKIPèdia
La paloma (Macrolepiota procera del grec Macro: gran; lepiota, lepís: esquama, otós: orella ("gran orella esquamosa"); del llatí procera, procerus: alt, esvelt) també anomenat apagallums,[1] coloma, cogomella, maneta, pamperol, pampinella o pimpinella, és un bolet comestible de l'ordre dels agaricals. És un bolet molt vistós i fàcil de reconèixer. Creix en tota mena de boscos, més abundant en llocs oberts, als marges dels boscos, als prats (en especial sobre terreny silici). És molt comú i es pot trobar en grups nombrosos a finals d'estiu i tardor. És molt bon comestible, apte per fer a la brasa o arrebossat. Cal, però, rebutjar-ne el peu per ser massa dur i fibrós. Quan el barret encara està tancat, es pot farcir de carn i es pot fer al forn, amb mantega i formatge ratllat.




No hay comentarios:

Publicar un comentario

Vistas de página en total