"La meva Montse preferida"

Montse - la Civit - és la meva "Montse preferida" des de fa molts anys, des de que ens vam conèixer, oi? Ara arriben les dates en que fa la seva SuperFesta d'Aniversari!!
Ja no em recordo amb seguretat de l'any en què ens vam conèixer, però suposo que va ser quan vaig tornar a l'Acadèmia Blancafort, allà per començaments dels anys 90 (curs acadèmic 91/92 si mal no recordo).
Jo em vaig estrenar com a profe a l'Acadèmia Blancafort, al Gener del 90... Només anava un cop per setmana, una tarda-vespre, i donava classes de Biologia a un grup molt peculiar. Era una època en la que treballava a l'Institut Botànic de BCN pels matins i anava a les tardes a la UAB, a Bellaterra, per fer el meu treball de RECERCA del Mestratge en Biologia Humana a la Unitat d'Antropologia.
En aquella època no hi era la Montse, però quan vaig tornar per iniciar el curs 91/92, cap al setembre del 91, penso que ja hi era. En tot cas, l'empatia entre tots dos va ser quasi d'immediat.

La Montse és una dona que transmet bon rotllo, perquè és d'aquesta mena de gent que és "de bona pasta", "bona gent" , i això és algo que es nota de seguida.
La recordo amb les seves ulleres d'intelectual i els seus cabells blancs - en aquella època encara no se'ls tenyia!!... si, perquè l'aspecte de la Civit era impressionant ja que tenia els cabells llargs i prematurament canosos, però havia decicit amb una personalitat brutal no tenyir-se'ls com hauria fet qualsevol altre dona.... Aquest era i ha estat un dels trets físics més característics de la Montse durant tots aquests anys. Recentment, ha decidit tenyir-se'ls i la veritat penso que ho has encertat, xata!! (malgrat que per mi tu estàs atractiva de qualsevol manera).


Amb la Montse i amb d'altres amics de l'etapa Blancafort em vaig llençar a parlar català per primer cop i els pobres van haver de patir els meus inicis amb les meves espectaculars castellanades i garrulades que assessinaven un dia si i l'altre també al pobre Pompeu Fabra, veritat Montse, Toni, Fèlix o Helena???


Te'n recordes aquell dia que estava explicant no se què i dic allò de "vint-i-tres i pic", ja, ja.. totes les ties aguantant-vos la risa fins que comença a riure's la Sílvia i ja no vau poder més i vau esclatar en una riallada col·lectiva sublime, immensa!! Si, si, no dissimulis que encara em recordo de la teva cara, com ploraves de la risa, tia!!


Petits problemes de traduïr mentalment del castellà al català!!


Bé, continuo assassinant la noble llengua catalana, sobretot com ara quan escric una miqueta, però he millorat força gràcies a la paciència que vau tenir tots plegats, ja, ja.


Ara estic tot el dia xerrant en català amb els pagesos, rematants i gent del País en general... qui m'ho anava a dir a mi que fins els 25 anys només dèia en català "Adéu" i "Collons, com plou"....





Bé, aquest any no podrè anar a la teva SuperFesta carinyo i és que les teves festes d'Aniversari són una "Institució" en la meva Agenda Social (i la d'altres). Quins records quan continuàvem les "Farres" al Port Ginesta ballant fins les tantes....

Del teu Aniversari i aquestes festes tan superguays recordo i recordarè sempre el cant dels rossinyols dels voltants de casa teva, a Torrelles, i l'olor embriagador de les ginestes que acostumen a estar "a tope" per aquestes dates a la zona del Port "Ginesta" de Castelldefels. Dóna records a la penya (especialment a la Tere, a Miguelón - encara recordo la careta que feia l'any passat quan l'Espanyol es va salvar en l'últim minut de baixar a Segona-, a Fèlix, Helena, Toni, la teva germaneta, etc....).


Ah, se m'oblidava, també recordo sempre per aquestes dates els teus formidables "Tabules", que ricos!!





Per molts anys, carinyo i recorda que ets i sempre seràs la meva Montse preferida, perquè em resulta del tot impossible pensar en una altra noia que es pugui dir Montse i t'arribi a la sola de les sabates... Als teus peus, Madame Montse!!


MUAC, MUAC, Besitos pa ti de tu xarneguito preferido (que jo se que tu també m'estimes molt)