Mostrando entradas con la etiqueta Diario del forestal - naturalista. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Diario del forestal - naturalista. Mostrar todas las entradas

21 noviembre, 2025

Els somnis hi son per mirar de fer-los realitat! Viure a L'Empordà!!

 




Diuen que a aquesta vida has de tenir objectius. 

Els objectius no només han de ser un estímul que et motivi  a fer coses o proposar-te reptes que has d'assolir. Hi ha una mena d'objectius que no tenen res a veure amb l'èxit professional o el reconeixement social sino que tenen a veure amb allò que t'il·lusiona a nivell personal.

10 noviembre, 2025

Retratos del pasado. 1985. La afición a la ornitología. Salidas naturalistas.


 


El invierno del 84 comencé a hacer mis primeras salidas naturalistas con los prismáticos en mano y la Guía de Aves de Peterson.
Collserola , el Parc del Laberint d'Horta y el Delta del Llobregat se convirtieron en mis primeras "Escoles de Natura". Tengo unos recuerdos fantásticos de esas primeras sensaciones.
Con  mis nuevos contactos naturalistas en la UAB el 1985 se convirtió en un torrente naturalista entusiasta: Delta de l'Ebre; Aiguamolls de l'Empordà; Delta del Llobregat; Serralada del Cadí i pujada al Pedraforca; etc..

09 agosto, 2016

Vol en Parapent a la Vall d'Àger i la Serra del Montsec (Pre-Pirineu de Lleida)

4 d'agost del 2016, Àger.


Em trobo a l'Escola de Parapent d'Àger on té la seu central l'empresa "Entrenúvols" .
Hem vingut fins aqui per poder fer realitat un petit somni que tenia des de sempre. Aquest somni no és un altre que volar durant una estona  de forma similar a com fan les grans aus planejadores (les aus rapinyaires, les cigonyes o els gavians per exemple).ll

27 julio, 2016

Vol en Globus pel Baix Empordà (Des de Colomers a Ullastret)

16 de juliol del 2016, Ullastret.

Pel meu aniversari l'any passat la meva germana i el meu cunyat em van regalar un vol en Globus per on jo vulgués.
Després de molt rumiar-m'ho vaig decidir fer un vol pel meu estimat Baix Empordà. Ha estat una meravellosa oportunitat per veure tota la meva plana de l'Empordà (l'Empordanet que  deia en Josep Pla) des de Colomers, reseguint el riu Ter (Jafre i Verges) fins uns camps de rostolls just per darrera de les ruïnes del poblat ibèric d'Ullastret.
La sensació de relax i pau que et dóna un vol d'aquestes característiques és increïble.

13 julio, 2016

Sense ficció,12 de juliol del 2016. "Ciutat salvatge"


Petits moments  de glòria televisiva. Si surts a la TV, i més si és en un program "Prime Time" que diuen ara, tens assegurat uns petits moments estelars.

M'ha fet il·lusió especialment pel fet que ho hagin pogut veure les meves filles i Silvia. No surts tots els dies a TV3!!
També ho he volgut compartit amb alguns companys i amb els amics que al cap i a la fi a ells també els haurà fet gràcia veure'm a TV3.

Aquestes coses són per compartir, com tantes altres! Aquest és de fet l'únic sentit de la vida compartir experiències, emocions i vivències de tota mena. Estem aqui per compartir.

Per tots vosaltres, el documental "Ciutat salvatge" del programa de TV3 "Sense Ficció".

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/sense-ficcio/ciutat-salvatge/video/5610928/

13 marzo, 2016

Primavera en Can Jaraina

Pese a un otoño e invierno realmente extraños (temperaturas muy elevadas) y tristemente secos (casi no ha llovido) , la primavera irrumpe con fuerza y determinación.
Nuestro Pisardi nos regala con su delicada floración antes de vestirse de hojas. 
Las yemas y brotes de nuestra morera comienzan a asomar tímidamente después de su largo letargo.
Lo mismo ocurre con nuestra estrella del jardín: La glicina ya inicia su primera floración y comienzan a amarillear nuestras retamas (Cytisus).
Nuestro jardín está empezando a desperezarse...

07 noviembre, 2015

SEGONA RUTA DELS ISARDS DEL POBLE NOU: PUJADA AL MATAGALLS

 Excursió pel Montseny. Tardor en el seu "esplendor": Des de Viladrau pujada al Matagalls i baixada en un circuit circular d'uns 20 km aprox.
 El passat 18 d'octubre, en plena explosió de la tardor (colors espectaculars de les fulles dels faigs i dels castanys), vam fer la nostra segona ruta excursionista.

LOS CICLOS

Yo tengo una teoría curiosa de "los ciclos".

Creo firmemente que el ser humano  necesita CAMBIOS continuados en su vida para seguir ACTIVO Y MOTIVADO. Todo es una cuestión de ciclos. Los ciclos empiezan, se completan y una vez finalizados demandan por sí mismos el inicio de nuevos CICLOS. Cada persona debe saber ESCUCHAR su propio ritmo endógeno que es único e intrasferible y le marca si ha finalizado SU CICLO.

20 febrero, 2015

Mis viejas Chirucas!!


Es bien curioso cómo nos encariñarnos con las cosas materiales. Supongo que a eso le podríamos llamar "fetichismo". Unos zapatos; unos tejanos; aquel primer coche que tuvimos; aquel chaleco que ahora no te pondrías ni en carnavales; aquellos antiguos discos de vinilo....

11 enero, 2015

El Tucán silenciós de Les Corts de Barcelona

Fet verídic d'aquest mes de gener del 2015.

Cap de setmana de feina, trucada al nostre "Control central del CAR":

- UN "PARTICULAR" avisa que al barri de Les Corts de BCN, molt a prop del Camp Nou, hi ha un TUCÁN posat en un arbre. Ha avisat a tothom, però ningú li fa cas... Ens demana si podem fer una ullada i mirar de capturar l'animal.

- ¿Un TUCÁN a un arbre ? Ostres, això és molt estrany, farem una ullada perquè aquesta "au tropical" no és pot confondre amb d'altres espècies, és massa diferent a qualsevol altre!! Tinc curiositat!!

25 noviembre, 2014

Macrolepiota procera, Apagallums o "Parasol"

A la tardor és temps de bolets.



Jo no tinc ni idea de bolets, no m'han fet el pes mai i ja se sap que en això de les "aficions" la motivació és fonamental.Suposo que si fos un "cocinitas" i m'agradés el tema culinari m'hauria aficionat.

Jo a banda dels rovellons i pinetells no sé distingir gaires bolets.
Ah també l'Amanita phaloides / muscaria siiiii!!! (reig bord) més que res pel morbo.

L'altre dia estava pels voltants de Vila-Romà fent un volt pel bosc (m'agrada molt "bosquejar" per alguna cosa sóc bióleg i agent rural).... i vaig començar a veure peus d'un dels pocs bolets que qualsevol sap diferenciar: Els apagallums o "parasoles" (Macrolepiota procera).

16 noviembre, 2014

Camí de Ronda per Calonge. Des de Torre Valentina a La platja dels Cristu

Aquesta deliciosa tardor del 2014, "melosa" i sucrada  com la melmelada de taronja amarga que tant m'agrada, hem descobert un nou tram del camí de ronda entre Sant Antoni de Calonge (Torre Valentina) i Platja d'Aro  (Cala Bella Dona).
Ho recomano de veritat, especialment en dies de tardor o d'hivern assolejats que són una autèntica meravellla. La solitud d'aquestes cales durant aquests mesos et transmet una pau i harmonia difícil d'explicar (hi ha coses que no té sentit mirar de verbalitzar-les, s'han d'experimentar ...).
De totes les cales descobertes m'he enamorat de la Cala de Roques planes i de la Cala de la Illa Roja . Les vaig descobrir a finals del passat mes de setembre i em vaig portar a tota la familia al novembre per compartir amb totes les meves dones aquests paratges i aquestes sensacions salines.

 Molt recomanable, però eviteu els mesos de juliol i agost sempre que pogueu per venir per aquí.

Novembre del 2014, Calonge.

30 septiembre, 2014

Pujada al Puigmal

Circuit circular : Fontalba – Puigmal – Núria – Fontalba

puigmal-por-fontalba-mapa_es

29 de setembre del 2014.

Horari: Des de las 09:35 h aprox. fins les 15:40 h aprox.

  • 6 hores i 05’ aprox. d’excursió.
  • Si descomptem els 20’ que vam parar al cim del Puigmal i l’hora que vam descansar al Santuari de Núria (amb dinar inclós) ens queda un temps de 4 h 45’ de marxa que vam fer en un recorregut d’arpoximadament 15 km amb un desnivell de 1000 m.

Màxima alçada: cim del Puigmal (2913 m)

Mínima alçada: Santuari de Núria (1980 m)

Temps

Tapat” o ennuvolat la major part de l’excursió, tot i que en la pujada al Puigmal ens va acompanyar el sol la meitat de la pujada més o menys.

Una mica abans d’arriba al Santuari de Núria va començar a pluvisquejar sobre les 13:10 h del migdia.

Tot el trajecte des de Núria fins la collada de Fontalba ( 1h 25’ aprox.) el vam fer amb pluja i boira.

Temperatura mitjana: Entre 10 i 12 ºC, tot i que al cim del Puigmal feia una sensació tèrmica considerablement inferior.

Crònica:

La pujada al Puigmal la vam fer força bé, a un ritme constant i fins i tot superior al marcat pel full de ruta oficial .

Vam pujar en poc més de 1 h 40’ i només se’ns va fer dur el tram final (de molta pendent) .

L’Isard forestal va fer de “sherpa” i va tirar del sofert grup en el tram final tot i les seves molèsties en el tendó d’aquiles del peu esquerre i que els bessons semblaven que li anaven a estallar.

L’Isard triatleta va patir un moment crític en el que semblava que podia acabar a “4 potes”, agenollat sota el gran Puigmal, però va resistir com un campió.

En el descens va ser l’Isard Milano el que va fer de llebre asumint l’avantatge de les seves llargues cames. Tots 3 isards van patir molt la seva inexperiència en baixades . Tot va quedar en alguna relliscada sense importància i en una baixada “continguda” per evitar possibles caigudes.

Se’ns va fer llarga a tots 3 plegats i vam trigar tant com de pujada!!

La tornada la vam fer acompanyats per la pluja i per la boira i va ser el trajecte “mes amable” amb diferència.

Total, 4h 45’ aprox. amb molta dignitat, si senyor.

SIGNAT: ELS ISARDS DEL POBLE NOU

(NOU BESTIARI EN CLARA COMPETÈNCIA AMB L’ESTARRUFAT, L’ESTARRUFADET I LA VÍBRIA).

03 mayo, 2014

Creatividad Telerinas

Estas son las últimas creaciones pictóricas de las niñas.
Jara  ha hecho una composición floral con los pétalos y hojas reales de las jaras que tenemos plantadas en el jardín.
Marina ha aprovechado la borrachera ornitológica que ahora mismo tenemos en el jardín.  Ha ideado un cuadernillo de dibujos con los pajaritos que están criando en nuestro jardín.  La mallerenga carbonera que cria a La caixa -niu del pi pinyer del racó de La barbacoa ; la  mallerenga blava que nia a un forat natural de la nostra olivera!  I els raspinells que niuen a la caixa-niu que els vam instal·lar al pi pinyer de La sortida de La zona comunitària.
Ah y TB ha dibujado a las malvadas urracas  que merodean por los pinares buscando huevos y polluelos que comerse. 
Bestial.  

Por fin Jaras en flor en nuestro jardín.

Las compramos en Can Montes.  Uno de los pocos Gardens que comercializan Jaras.  La especie es Cistus x pulvurentus. Tengo entendido que es un híbrido a partir de ejemplares de Cistus albidus x Cistus crispus . Las flores son púrpuras intensas.
Ojalá  arraiguen bien en el rincón de los cipreses y nos florezcan todas las primaveras.
Me hace mucha ilusión tener Jaras  en Can  Jaraina !

25 agosto, 2013

CRFS TORREFERRUSSA

Els Centres de Recuperació de Fauna Salvatge fan una tasca molt important per a la conservació de la fauna salvatge autòctona.

A més a més de programes de reproducció en captivitat per espècies que es troben en perill d'extinció i d'altres programes d'investigació, intenten recuperar a molts individus que entren en el Centre ferits, desnotrits o deshidratats, amb cops molt forts o debilitats per diversos paràsits o infeccions.

Obviament la mortalitat és elevada i no tots els animals es poden recuperar, però la dedicació i la qualitat humana  de les persones que hi treballen és realment remarcable.

Hi ha gent que dedica tantes hores de la seva vida a cuidar aquests animals i ho fan amb una actitud tan positiva i motivada que el mínim que es pot fer és felicitar-los.
I això és el que vull fer, felicitar-los per la seva dedicació i professionalitat.
Jo confeso que passo alguns dels millors moments de la meva jornada laboral quan tinc una petita estona per recorrer les instal·lacions i puc dedicar-me a observar amb deteniment la fauna que hi ha. També aprenc molt de fauna xerrant amb els cuidadors, biòlegs, veterinaris i voluntaris que hi treballen.

Un autèntic plaer!








23 de juny del 2013, Torreferrussa (Santa Perpetua de la Mogoda).

Antiga desembocadura del Riu Llobregat

Envoltat per la zona logística de la Zona Franca (ZAL) i del Prat del llobregat es troba un petit reducte del que va ser la desembocadura original del riu llobregat.

Queda una petita representació de la vegetació palustre que hi havia abans i el nivell freàtic permet un   embassament d'aigua del riu que concentra una increible biodiversitat. Els pocs animals que decideixen romandre aqui o passar-hi unes hores al dia ho fan buscant tranquilitat, repós i una mica de menjar.
Aquí he sorprés blauets, he vist incursions d'esparvers i xoriguers i altres aus aquàtiques (bernat pescaire, agró roig, martinet menut!!; martinet blanc, esplugabous....). Algunes polles d'aigua crien cada any i tb. es poden sorprendre fotges i cabussets. En definitiva commou  que algunes aus aquàtiques encara s'estimin romandre en aquest indret atormentat.
Els animals no deixen de sorprendre'ns!! Intentaré lluitar per a què s'arribi a protegir aquesta zona i salvar-la de l'especulació urbanística i els interessos industrials.

Molt de tant en tant, quan la feina m'ho permet, m'agrada venir a aquesta zona que és una petita meravella (una zona humida) dins la comarca del Barcelonès.









23 de juny del 2013, Desembocadura del riu Llobregat (BCN).


Gavina corsa (Gaviota de Audoin) en BCN!!

Des de que estic treballant a BCN i rodalies costa molt trobar moments especials en temes de fauna.
La feina cotidiana em porta a una tasca massa ingrata en el tema de la superpoblació de porcs senglars.
De res m'ha servit la meva promoció?? o especialització?? en temes de fauna. No és massa útil ser especialista en fauna quan et trobes en l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

Tot i això, sempre hi ha alguna afortunada excepció quan podem participar en alguna coseta especial. Ens van demanar una modesta col·laboració en el seguiment i anellament d'una petita colònia de gavina corsa que ha tingut la increible idea de reproduir-se a BCN!!
El passat 17 de juny va ser un d'aquests  dies especials en que et trobes a gust en la teva condició laboral com a A.M. de FAUNA, jajaja.



24 agosto, 2013

Vulpes vulpes



La sensación de tener entre tus manos un animal salvaje - especialmente si se trata de un cachorro o cria - es del todo incomparable. No tiene nada que ver con acariciar una mascota doméstica.
Sientes la vida salvaje entre tus manos...El olor, el tacto.... Todo es mágico.
Pocos trabajos te permiten manipular - aunque sólo sea un instante - fauna salvaje autóctona.
Este zorrillo lo rescatamos de la vecina Serralada de la Marina. Unos trabajadores de un polígono industrial lo rescataron cuando los perversos gatos ya lo tenían semiacorralado.

Este, por lo que me contaron en el CRFS, tendrá suerte y lo podremos liberar en la naturaleza.

Qué lujo!!



Mayo del 2013

Vistas de página en total