Hola a tots/es!
A començaments d'aquest any, cap al febrer, vaig fer una entrada al meu perfil del facebook arran de la polèmica entorn la figura de Francisco Ibáñez, dibuixant de còmics, pare de "Mortadelo y Filemón".
La polèmica va venir donada perquè se li va concedir el Premi Princesa d'Asturies a tota la seva obra, pero alhora van sortir a la llum unes praxis professionals força qüestionables amb alguns dels seus col·laboradors o "negres" que han treballat per a ell durant moltíssims anys (fent els seus dibuixos, tot i no aparèixer enlloc ni figurar cap mena de reconeixement a la seva feina).
Veure l'enllaç Francisco Ibáñez.
Us faig una còpia del que vaig escriure en el seu dia al Facebook per introduir el tema i poder-lo desenvolupar a continuació.
" Hi ha polèmiques estèrils que no interessen, però trobo que aquesta és força interessant.
Sembla que hi ha motius força objectius per qüestionar la honorabilitat i les praxis professionals d'aquest senyor. Potser tenia i té massa ego i és evident que no és ni ha estat gaire honest amb els seus col·laboradors, per dir-ho de forma elegant.
Ara bé, a mi em costaria trobar un dibuixant de còmics l'obra del qual hagi marcat tantes generacions de lectors...
Al final tot és redueix a una qüestió filosòfica que a mi m'interessa força de sempre: Podem valorar l'obra d'un artista tal qual sense tenir en compte per res la seva dimensió humana com a persona i les seves misèries com a ésser humà (acceptant les seves llums i les seves ombres sense jutjar-lo)?
A les persones, en general, se'ns dóna fatal anar per la vida sense jutjar als altres. Ho fem contínuament, jo el primer.
Es pot jutjar l'obra d'algú sense jutjar-lo a ell i a les seves accions (praxis, punts foscos, ego, etc. ) ? Jo penso que si...................................................................................................................................................................
Deixo un exemple per a la reflexió: Josep Pla va se un dels millors escriptors en llengua catalana del seu temps. Un cronista de la seva época espectacular....Com a persona va ser despreciable en molts sentits (classista i elitista, sempre a prop del poder, putero i misogin fins la médula, alcohòlic, profundamente xenòfob....EN DEFINITIVA, Una persona repugnant en molts sentits. Si l'hagués conegut en persona segurament m'hauria caigut fatal... Probablement m'hauria fet fàstic i m'hauria decebut.... Però no puc deixar de llegir-lo per tot això. M'encanta llegir a Josep Pla i el que m'interessa d'ell són els seus llibres."
