Macrolepiota procera, Apagallums o "Parasol"

A la tardor és temps de bolets.

Jo no tinc ni idea de bolets, no m'han fet el pes mai i ja se sap que en això de les "aficions" la motivació és fonamental.Suposo que si fos un "cocinitas" i m'agradés el tema culinari m'hauria aficionat.

Jo a banda dels rovellons i pinetells no sé distingir gaires bolets.
Ah també l'Amanita phaloides / muscaria siiiii!!! (reig bord) més que res pel morbo.

L'altre dia estava pels voltants de Vila-Romà fent un volt pel bosc (m'agrada molt "bosquejar" per alguna cosa sóc bióleg i agent rural).... i vaig començar a veure peus d'un dels pocs bolets que qualsevol sap diferenciar: Els apagallums o "parasoles" (Macrolepiota procera).

Camí de Ronda per Calonge. Des de Torre Valentina a La platja dels Cristu

Aquesta deliciosa tardor del 2014, "melosa" i sucrada  com la melmelada de taronja amarga que tant m'agrada, hem descobert un nou tram del camí de ronda entre Sant Antoni de Calonge (Torre Valentina) i Platja d'Aro  (Cala Bella Dona).

Ho recomano de veritat, especialment en dies de tardor o d'hivern assolejats que són una autèntica meravellla. La solitud d'aquestes cales durant aquests mesos et transmet una pau i harmonia difícil d'explicar (hi ha coses que no té sentit mirar de verbalitzar-les, s'han d'experimentar ...).

De totes les cales descobertes m'he enamorat de la Cala de Roques planes i de la Cala de la Illa Roja . Les vaig descobrir a finals del passat mes de setembre i em vaig portar a tota la familia al novembre per compartir amb totes les meves dones aquests paratges i aquestes sensacions salines.

 Molt recomanable, però eviteu els mesos de juliol i agost sempre que pogueu per venir per aquí.

Novembre del 2014, Calonge.

Pujada al Puigmal

Circuit circular : Fontalba – Puigmal – Núria – Fontalba

29 de setembre del 2014.

Horari: Des de las 09:35 h aprox. fins les 15:40 h aprox.

• 6 hores i 05’ aprox. d’excursió.
• Si descomptem els 20’ que vam parar al cim del Puigmal i l’hora que vam descansar al Santuari de Núria (amb dinar inclós) ens queda un temps de 4 h 45’ de marxa que vam fer en un recorregut d’arpoximadament 15 km amb un desnivell de 1000 m.

Màxima alçada: cim del Puigmal (2913 m)

Mínima alçada: Santuari de Núria (1980 m)

Temps

Tapat” o ennuvolat la major part de l’excursió, tot i que en la pujada al Puigmal ens va acompanyar el sol la meitat de la pujada més o menys.

Una mica abans d’arriba al Santuari de Núria va començar a pluvisquejar sobre les 13:10 h del migdia.

Tot el trajecte des de Núria fins la collada de Fontalba ( 1h 25’ aprox.) el vam fer amb pluja i boira.

Temperatura mitjana: Entre 10 i 12 ºC, tot i que al cim del Puigmal feia una sensació tèrmica considerablement inferior.

Crònica:

La pujada al Puigmal la vam fer força bé, a un ritme constant i fins i tot superior al marcat pel full de ruta oficial .

Vam pujar en poc més de 1 h 40’ i només se’ns va fer dur el tram final (de molta pendent) .

L’Isard forestal va fer de “sherpa” i va tirar del sofert grup en el tram final tot i les seves molèsties en el tendó d’aquiles del peu esquerre i que els bessons semblaven que li anaven a estallar.

L’Isard triatleta va patir un moment crític en el que semblava que podia acabar a “4 potes”, agenollat sota el gran Puigmal, però va resistir com un campió.

En el descens va ser l’Isard Milano el que va fer de llebre asumint l’avantatge de les seves llargues cames. Tots 3 isards van patir molt la seva inexperiència en baixades . Tot va quedar en alguna relliscada sense importància i en una baixada “continguda” per evitar possibles caigudes.

Se’ns va fer llarga a tots 3 plegats i vam trigar tant com de pujada!!

La tornada la vam fer acompanyats per la pluja i per la boira i va ser el trajecte “mes amable” amb diferència.

Total, 4h 45’ aprox. amb molta dignitat, si senyor.

SIGNAT: ELS ISARDS DEL POBLE NOU

(NOU BESTIARI EN CLARA COMPETÈNCIA AMB L’ESTARRUFAT, L’ESTARRUFADET I LA VÍBRIA).